9/12/20

REPTE : CONSTRUIR UNA CAPSA DE BOMBONS

 Treball en grup cooperatiu 3 i 4 persones per grup a realitzar 

1r ESO A: Dimecres 9/12 (1/2 classe), Dijous 10/12  , Dimecres 16/12 i Dijous 17/12.
1r ESO B: Dijous 10/12 (1/2 classe) , Dilluns 14/12,  Dijous 17/12 i Dilluns 21/12.






REPTE : 

La nostra cosina gran es casa i com que s’ha assabentat que hem fet Dibuix tècnic a Tecnologia i que de tant en tant hem de superar reptes creatius ens ha demanat que li fem una capsa de bombons per repartir un petit detall el dia del seu casament. Aquesta capsa haurà de ser construïda amb cartolina i portarà 4 bombons i haurà de tenir un volum interior al voltant dels 100 cm3. (Les mesures les haureu de justificar). 

Com serà el procés de construcció del vostre prototip?


1r dia .

Cadascú farà un esbós de com seria la seva capsa proposada i calcularà les mides perquè aproximadament tingui uns 100 cm3 de gruix. (30 minuts)
Després mostrareu els vostres esbossos a la resta del grup i entre tots decidireu com hauria de ser la caixa final, i com us repartireu les tasques dels propers 3 dies, no cal que sigui la capsa de un dels components del grup. Podeu crear una capsa nova a partir de les idees aportades ( 20 minuts).

També haureu de decidir qui s’encarrega de portar el material que hagueu decidit utilitzar per construir-la i per poder treballar a classe (cúters, tisores, colors, paper de diari per no tallar les taules.....). També recordeu que la memòria s’entrega dins un portafolis de plàstic. Algú l’ha de portar.

Entre tots fareu el diari de camp que escriurà el secretari. 

NOTA : Si acabeu podeu començar a fer lo feina del 2n dia

2n dia

Comenceu a treballar en la vostra idea, cadascú en la feina assignada.

1 persona – farà l’esbós final per presentar
1 persona farà un croquis amb les mides , acotat (tingueu en compte que potser necessitareu pestanyes per enganxar la caixa)
1 persona farà la tapa de la memòria i prepararà el pla de treball que s’haurà de seguir per crear la capsa (us adjunto mostra al classroom per si aneu despistats). 
1 persona farà  el prepararà l’índex i  l’especejament  dels materials que necessitareu per crear la capsa (us adjunto mostra al classroom per si aneu despistats) i la llista d'eines (dins el mateix full).  

El primer que acabi farà el diari de camp del 2n dia. 

3r dia

3 persones construiran la capsa (tingueu en compte que potser necessitareu pestanyes per enganxar). Si us sobra temps, podeu plantejar-vos decorar la capsa d’alguna manera.
1 persona prepararà  la memòria fent el  diari de camp d'aquell dia i explicant qui fa cada funció, com ha estat tot el procés de construcció de la capsa, quines opcions teníeu i perquè heu decidit fer aquesta capsa (que la fa millor que els altres), perquè heu decidit utilitzar el material. Quins problemes heu tingut, i en què podríeu millorar la propera  vegada. 


S’ha d’entregar la memòria i la capsa construïda al acabar la tercera classe

NOTA : Cadascú de vosaltres té diferents habilitats que faran que el treball surti fantàstic o no, depenent de qui faci cada cosa. Aprofiteu-les. Sigueu llestos. Jo valoraré el resultat final. No feu fer el treball de croquis al company que és incapaç de fer rectes perpendiculars i que no dibuixa bé ni fa les coses netes (segur que té altres habilitats) . De la mateixa manera que no feu fer la memòria a qui no redacta bé o fa moltes faltes d'ortografia. Escolliu cadascú la feina en la que sou més bons per fer entre tots el treball més excel·lent possible. 


Pels companys que fan l' ÍNDEXS. Qué ha de portar la memòria?

La tapa, l'índex, Els 4 esbossos fets individualment, l'esbós final, el croquis amb les mides,  l'especejament, les eines utilitzades , el pla de treball i la memòria de treball pel que haureu de posar : 

ÍNDEXS                                                                                                           pàg

1. Esbossos individuals ..................................................................................    2
2. Esbós final .................................................................................................    6
3. Croquis amb les mides ..............................................................................     7
4. Especejament ............................................................................................     8
5. Eines utilitzades.........................................................................................     8
6. Pla de treball .............................................................................................     9
7. Memòria de treball ...................................................................................    10


Pels companys que fan la MEMÒRIA, aquí us annexo la base sobre la que treballareu.     




4/12/20

NORMES D'ACOTACIÓ

Una de les característiques del Dibuix Tècnic és la Normalització, (que hi ha unes normes a seguir). Aquesta característica es necessària ja que el dibuix que nosaltres fem, una altra persona, a qualsevol lloc del món, l'ha de poder interpretar per tornar-la a dibuixar o construir allò que nosaltres hem dibuixat.

Una de les activitats en les que les normes són importants és l'acotació. En aquest curs coneixerem les normes d'acotació més fonamentals.

ACOTAR és posar les dimensions a un dibuix. Això ho farem utilitzant un conjunt de línies i elements que han de seguir unes normes.

QUINS SÓN ELS ELEMENTS DE L'ACOTAMENT?



QUINES SÓN LES NORMES BÀSIQUES DE L'ACOTACIÓ?

1. Les línies de cota han de ser primes i, tant com es pugui, s’han de col·locar fora del dibuix (1).


2. La línia principal de cota ha de ser paral·lela a l’aresta de la qual es dóna la longitud i n’ha d’estar separada uns 8 o 10 mil·límetres (2).

3. Les fletxes de cota han de ser primes —màxim 1 mm— i no gaire llargues —uns 2 o 3 mm— (3).


4. Les línies auxiliars de cota han de ser perpendiculars a l’aresta de l’objecte de la qual es vol donar la mida; han d’arribar als seus extrems i han de sobresortir uns 2 o 3 mm per damunt o pel costat de la línia principal de cota (3, 4).


5. Les fletxes han d’arribar just a la línia auxiliar de cota. No s’han de quedar curtes ni sobrepassar-la (4).
6. Les xifres de cota s’han d’escriure de manera clara i entenedora al mig de la línia principal de cota, o just al costat quan no càpiga al mig. No cal indicar-hi les unitats, que se sobreentenen (5).


7. En l’acotament horitzontal, les xifres de cota s’han de col·locar sobre la línia principal de cota. En l’acotament vertical, al costat esquerre i de baix a dalt (6).

8. En l’acotament en paral·lel, la separació de les línies principals de cota ha de ser sempre la mateixa: uns 8 o 10 mm.

9. En l’acotament entre circumferències, entre arcs o entre arcs i una aresta, l’acotament s’ha d’indicar sempre des dels centres de les circumferències o arcs, mai des dels extrems (7).


10. En l’acotament de circumferències o arcs, la línia principal de cota sempre s’ha de col·locar com un radi o un diàmetre dins de la circumferència, amb la xifra de cota fora, si no hi cap (8).


11. En els dibuixos fets a escala de reducció o d’ampliació, el valor de la xifra de cota sempre és el real, mai el de la mida del dibuix.


                                                                                                                     TECNOLOGIA 1r ESO Ed. Mc GRAW HILL  

19/11/20

SISTEMA DE VISTES

Quan en el CROQUIS o el PLANOL volem representar un objecte, ho fem representant-lo seguint un SISTEMA DE PROJECCIONS O VISTES.  Aquest sistema consisteix en mirar-nos l'objecte des de tres posicions (des del davant, des del damunt i des del costat) i dibuixar les 3 cares que veiem.





SISTEMA DE VISTES

9/11/20

EXEMPLES DE COM RESOLDRE PROBLEMES D'ESCALES

ESCALA DE REDUCCIÓ

Imaginem que ens demanen que dibuixem una habitació que té 3 m d'amplada i 5 m de llargada a escala 1:200.

Primer de tot pensarem si som capaços de dibuixar en aquestes unitats. En aquest cas, la resposta és que no és possible pel que farem un canvi d'unitats.

3 m : 300 cm
5 m : 500 cm 

I després,  farem la proporció. 

DIBUIX     --------------   REALITAT

     1            --------------      200    Això és l'escala 1:200
     X            -------------      300

x és la mesura que ara per ara no coneixem.






El mateix farem amb la llargada

DIBUIX     --------------   REALITAT

     1            --------------      200    Això és l'escala 1:200
     X            -------------      500






O sigui que quan dibuixem en el full la habitació dibuixarem un rectangle de 1,5 cm d'amplada i 2,5 cm de llargada.


ESCALA D'AMPLIACIÓ


En aquest cas potser el que hem de dibuixar és una maquineta de fer punta que mesura  15 mm d'amplada i 25 mm de llargada a escala 5:1.

Primer de tot pensarem si som capaços de dibuixar en aquestes unitats. En aquest cas, podria ser que si, que dibuixem en mm o potser preferim fer-ho en cm. Si és així, tornarem a fer un canvi d'unitats.

15 mm : 1,5 cm
25 mm : 2,5 cm 

I després,  farem la proporció. 

DIBUIX     --------------   REALITAT

     5            --------------      1           Això és l'escala 5:1
     X            -------------      1,5

 i calcularem







El mateix farem amb la llargada

DIBUIX     --------------   REALITAT

    5            --------------      1           Això és l'escala 5:1
   X            -------------      2,5







Ara ja podem dibuixar en el full la maquineta . Dibuixarem un rectangle de 7,5 cm d'amplada i 12,5 cm de llargada.



LES ESCALES I EL DIBUIX

De vegades, les dimensions d’un objecte són molt grans o molt petites per poder-les dibuixar en una làmina. Per poder-ho fer cal reduir o ampliar el dibuix, però mantenint la  proporcionalitat per garantir que conservi el mateix aspecte que l’objecte real i no quedi deformat.
L’elecció de l’escala depèn de les característiques dels objectes a dibuixar i del format de làmina utilitzat; en el dibuix realitzat s’han de poder apreciar clarament tots els detalls.



L’ escala gràfica indica el nombre de vegades que el dibuix ha estat reduït o ampliat respecte a la realitat.

Hi ha 3 tipus d'escala : 

* REDUCCIÓ : Quan dibuixem un objecte més petit que la seva mida real.



Les escales de reducció més habituals són 1:2, 1:2.5, 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200, 1:500, 1:1000.

A vegades les escales són més grans quan fem mapes o plànols cartogràfics (1:50.000 i 1:100.000)

* NATURAL : Quan dibuixem un objecte a la mateixa mida que la realitat.

                            E/ 1 : 1


* AMPLIACIÓ : Quan dibuixem un objecte més gran que la seva  mida real.

Les escales de reducció més habituals són 2:1, 5:1, 10:1
















TECNOLOGIA 1r ESO Ed. Mc GRAW HILL  






RECORDA :




















































































22/10/20

CAIXETÍ

Al llarg del tema del dibuix tècnic, recordeu que cal portar sempre:
fulls DIN A4, llapis o portamines, goma d'esborrar, regle i escaire i cartabó.

us recordo les mesures dels fulls normalitzats que utilitzarem al llarg del curs per fer plànols i activitats

CAIXETÍ


MATERIALS I ESTRIS DE DIBUIX



OBRIR POWERPOINT : Materials i estris de dibuix

19/10/20

U.2. TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA

Després de veure la evolució de diferents objectes com la ràdio, el rellotge, els discs , l'ordinador, el cotxe, el televisor, les ulleres, l'avió, els coets, la càmera de fer fotos, la videoconsola i fins hi tot les perruques, presentar les nostres propostes per fer un carret per portar la compra, seguim explicant una part molt important del procés tecnològic : EL DIBUIX

El dibuix és un llenguatge que ens permet expressar-nos gràficament i amb el que podem explicar conceptes que el llenguatge oral o el llenguatge escrit no ens permetrien.

Hi ha dos tipus dibuix, el DIBUIX ARTÍSTIC que pretén expressar emocions o sentiments i que la seva forma d'expressió és més lliure i subjectiva, malgrat moltes vegades segueix unes tècniques o uns estils.

                                 Resultado de imagen de DIBUIX ARTÍSTIC

I el DIBUIX TÈCNIC que expressa les coses de manera objectiva i seguint unes normes internacionals ja que el seu objectiu és que qualsevol persona en qualsevol lloc del món pugui entendre aquell plànol i fins hi tot construir-hi el que hi ha dibuixat. Un plànol ha de ser COMPROVABLE, MESURABLE, REPETIBLE I EXTRAPOLABLE.

                                      Fig.3.1 . Plànol d’un objecte

Quant en un PROCÉS TECNOLÒGIC estem dins la fase del PROJECTE, estem en la fase on hem de generar les idees que acabaran fent-se realitat. Una manera d'expressar aquestes idees és fent els esbossos. Normalment, es fan els diversos esbossos fins que es troba la solució al problema o la necessitat inicial. Després es farà el croquis  a partir de l'esbós que expressa la idea més viable. Els plànols definitius per construir l'objecte els farem a partir del croquis.

                        



Quina diferència hi ha entre cadascun d'ells?

L'ESBÓS

-  És un dibuix fet a mà alçada
-  Vol donar una primera idea de l'objecte que anem a dissenyar.
-  No segueix cap norma especifica.
-  Procura mantenir les proporcions.                                                             
                                                                                       Resultado de imagen de croquis
 EL CROQUIS

-  És un dibuix fet a mà alçada
-  Segueix alguna norma pel que:
          * Dibuixarem les cares principals seguint un sistema de vistes i projeccions.
          * Posarem les mides de l'objecte - Acotarem
-  Ha de quedar proporcionat.

                             Resultado de imagen de croquis dibujo tecnico 

EL PLÀNOL

- Es fa amb estris de dibuix ( regla, escaire, cartabó, compàs...)
- Es fa a escala. Haurem d'escollir tipus d'escala i tipus de paper perquè el dibuix quedi centrat i a la mida adequada.
- Utilitzarem un sistema de vistes i projeccions.
- Ha d'estar acotat amb les mides reals de l'objecte. 





19/9/20

PROCÉS TECNOLÒGIC

 La setmana que ve començarem la unitat de procés tecnològic. Aquí teniu la presentació :


18/9/20

TORRES DE PAPER A 1r ESO B

 Aquesta setmana hem fet torres de paper a 1r ESO B. Algunes han caigut a mitja construcció i s'han hagut de refer. Aquests són els resultats originals i creatius. Felicitats!!!















INVENTS : UN PROBLEMA, UNA SOLUCIÓ

Per començar a introduir què és un procés tecnològic, veurem el vídeo "Invents: un problema, una solució" del programa de TV3 «Què Qui Com»

Invents: un problema, una solució

Els invents són troballes que resolen determinats problemes o necessitats. El reporter Pere Renom té un munt de contenidors davant de la finestra de la seva habitació i molt sovint el desperta el soroll del vidre llençat en hores intempestives. Fart d'aquesta situació, contacta amb un amic enginyer per desenvolupar un contenidor de vidre insonor.

El reportatge també explica l'antena fractal, un invent català que actualment incorporen la majoria de mòbils del món, i el llit lateralitzador, capaç de millorar el son en persones amb problemes de mobilitat.

Però més enllà del pragmatisme, els invents també es poden fer per diversió, o per casualitat, l'anomenada serendipitat. La penicil·lina, el viagra, els post-its o les radiografies es van descobrir casualment.,

Jaume Vilalta recorda gran inventors de la història, com Nikola Tesla, inventor del corrent altern, un geni que va patentar la ràdio abans que ho fes Marconi i que va ser rival d'Edison, amb qui van mantenir diverses disputes.


13/9/20

SUPERA EL REPTE !!!

A entregar en 2 setmanes el dia de l'examen : 8 Octubre 1r ESO A i  1r ESO B

Imagina que t’han encarregat  que dissenyis un vehicle de movilitat personal que pugueu utilitzar tu i els teus companys per anar a l'escola .

Pensa en diferentes maneres de transportar-se que coneguis (o fes una cerca d’imatges a internet) i pensa com t’agradaria que fos el teu.

Investiga com els hi agradaria als teus companys, amics o germans  arribar a l'escola de manera ideal o observa els problemes que tenen les persones que actualment utilitzen algun tipus de transport 

Dibuixa uns esbossos de com seria el teu vehicle i assenyala amb fletxes els noms de les parts o els elements que el formarien i els materials que utilitzaries per a cada un.

Explica els avantatges que oferiria el teu model de vehicle respecte els altres.