24/1/21

CAPSES DE BOMBONS A 1r d'ESO.

Després de diversos dies treballant en la capsa de bombons i donat que aquest any no podrem fer la tradicional exposició de les capses realitzades, us mostro aquí el resultat. Han quedat XULÍSSIMES!!!! Felicitats als artistes!!!!

CAPSES 2n ESO A 





 CAPSES 2n ESO B




9/12/20

REPTE : CONSTRUIR UNA CAPSA DE BOMBONS

 Treball en grup cooperatiu 3 i 4 persones per grup a realitzar 

1r ESO A: Dimecres 9/12 (1/2 classe), Dijous 10/12  , Dimecres 16/12 i Dijous 17/12.
1r ESO B: Dijous 10/12 (1/2 classe) , Dilluns 14/12,  Dijous 17/12 i Dilluns 21/12.






REPTE : 

La nostra cosina gran es casa i com que s’ha assabentat que hem fet Dibuix tècnic a Tecnologia i que de tant en tant hem de superar reptes creatius ens ha demanat que li fem una capsa de bombons per repartir un petit detall el dia del seu casament. Aquesta capsa haurà de ser construïda amb cartolina i portarà 4 bombons i haurà de tenir un volum interior al voltant dels 100 cm3. (Les mesures les haureu de justificar). 

Com serà el procés de construcció del vostre prototip?


1r dia .

Cadascú farà un esbós de com seria la seva capsa proposada i calcularà les mides perquè aproximadament tingui uns 100 cm3 de gruix. (30 minuts)
Després mostrareu els vostres esbossos a la resta del grup i entre tots decidireu com hauria de ser la caixa final, i com us repartireu les tasques dels propers 3 dies, no cal que sigui la capsa de un dels components del grup. Podeu crear una capsa nova a partir de les idees aportades ( 20 minuts).

També haureu de decidir qui s’encarrega de portar el material que hagueu decidit utilitzar per construir-la i per poder treballar a classe (cúters, tisores, colors, paper de diari per no tallar les taules.....). També recordeu que la memòria s’entrega dins un portafolis de plàstic. Algú l’ha de portar.

Entre tots fareu el diari de camp que escriurà el secretari. 

NOTA : Si acabeu podeu començar a fer lo feina del 2n dia

2n dia

Comenceu a treballar en la vostra idea, cadascú en la feina assignada.

1 persona – farà l’esbós final per presentar
1 persona farà un croquis amb les mides , acotat (tingueu en compte que potser necessitareu pestanyes per enganxar la caixa)
1 persona farà la tapa de la memòria i prepararà el pla de treball que s’haurà de seguir per crear la capsa (us adjunto mostra al classroom per si aneu despistats). 
1 persona farà  el prepararà l’índex i  l’especejament  dels materials que necessitareu per crear la capsa (us adjunto mostra al classroom per si aneu despistats) i la llista d'eines (dins el mateix full).  

El primer que acabi farà el diari de camp del 2n dia. 

3r dia

3 persones construiran la capsa (tingueu en compte que potser necessitareu pestanyes per enganxar). Si us sobra temps, podeu plantejar-vos decorar la capsa d’alguna manera.
1 persona prepararà  la memòria fent el  diari de camp d'aquell dia i explicant qui fa cada funció, com ha estat tot el procés de construcció de la capsa, quines opcions teníeu i perquè heu decidit fer aquesta capsa (que la fa millor que els altres), perquè heu decidit utilitzar el material. Quins problemes heu tingut, i en què podríeu millorar la propera  vegada. 


S’ha d’entregar la memòria i la capsa construïda al acabar la tercera classe

NOTA : Cadascú de vosaltres té diferents habilitats que faran que el treball surti fantàstic o no, depenent de qui faci cada cosa. Aprofiteu-les. Sigueu llestos. Jo valoraré el resultat final. No feu fer el treball de croquis al company que és incapaç de fer rectes perpendiculars i que no dibuixa bé ni fa les coses netes (segur que té altres habilitats) . De la mateixa manera que no feu fer la memòria a qui no redacta bé o fa moltes faltes d'ortografia. Escolliu cadascú la feina en la que sou més bons per fer entre tots el treball més excel·lent possible. 


Pels companys que fan l' ÍNDEXS. Qué ha de portar la memòria?

La tapa, l'índex, Els 4 esbossos fets individualment, l'esbós final, el croquis amb les mides,  l'especejament, les eines utilitzades , el pla de treball i la memòria de treball pel que haureu de posar : 

ÍNDEXS                                                                                                           pàg

1. Esbossos individuals ..................................................................................    2
2. Esbós final .................................................................................................    6
3. Croquis amb les mides ..............................................................................     7
4. Especejament ............................................................................................     8
5. Eines utilitzades.........................................................................................     8
6. Pla de treball .............................................................................................     9
7. Memòria de treball ...................................................................................    10


Pels companys que fan la MEMÒRIA, aquí us annexo la base sobre la que treballareu.     




4/12/20

NORMES D'ACOTACIÓ

Una de les característiques del Dibuix Tècnic és la Normalització, (que hi ha unes normes a seguir). Aquesta característica es necessària ja que el dibuix que nosaltres fem, una altra persona, a qualsevol lloc del món, l'ha de poder interpretar per tornar-la a dibuixar o construir allò que nosaltres hem dibuixat.

Una de les activitats en les que les normes són importants és l'acotació. En aquest curs coneixerem les normes d'acotació més fonamentals.

ACOTAR és posar les dimensions a un dibuix. Això ho farem utilitzant un conjunt de línies i elements que han de seguir unes normes.

QUINS SÓN ELS ELEMENTS DE L'ACOTAMENT?



QUINES SÓN LES NORMES BÀSIQUES DE L'ACOTACIÓ?

1. Les línies de cota han de ser primes i, tant com es pugui, s’han de col·locar fora del dibuix (1).


2. La línia principal de cota ha de ser paral·lela a l’aresta de la qual es dóna la longitud i n’ha d’estar separada uns 8 o 10 mil·límetres (2).

3. Les fletxes de cota han de ser primes —màxim 1 mm— i no gaire llargues —uns 2 o 3 mm— (3).


4. Les línies auxiliars de cota han de ser perpendiculars a l’aresta de l’objecte de la qual es vol donar la mida; han d’arribar als seus extrems i han de sobresortir uns 2 o 3 mm per damunt o pel costat de la línia principal de cota (3, 4).


5. Les fletxes han d’arribar just a la línia auxiliar de cota. No s’han de quedar curtes ni sobrepassar-la (4).
6. Les xifres de cota s’han d’escriure de manera clara i entenedora al mig de la línia principal de cota, o just al costat quan no càpiga al mig. No cal indicar-hi les unitats, que se sobreentenen (5).


7. En l’acotament horitzontal, les xifres de cota s’han de col·locar sobre la línia principal de cota. En l’acotament vertical, al costat esquerre i de baix a dalt (6).

8. En l’acotament en paral·lel, la separació de les línies principals de cota ha de ser sempre la mateixa: uns 8 o 10 mm.

9. En l’acotament entre circumferències, entre arcs o entre arcs i una aresta, l’acotament s’ha d’indicar sempre des dels centres de les circumferències o arcs, mai des dels extrems (7).


10. En l’acotament de circumferències o arcs, la línia principal de cota sempre s’ha de col·locar com un radi o un diàmetre dins de la circumferència, amb la xifra de cota fora, si no hi cap (8).


11. En els dibuixos fets a escala de reducció o d’ampliació, el valor de la xifra de cota sempre és el real, mai el de la mida del dibuix.


                                                                                                                     TECNOLOGIA 1r ESO Ed. Mc GRAW HILL  

19/11/20

SISTEMA DE VISTES

Quan en el CROQUIS o el PLANOL volem representar un objecte, ho fem representant-lo seguint un SISTEMA DE PROJECCIONS O VISTES.  Aquest sistema consisteix en mirar-nos l'objecte des de tres posicions (des del davant, des del damunt i des del costat) i dibuixar les 3 cares que veiem.





SISTEMA DE VISTES

9/11/20

EXEMPLES DE COM RESOLDRE PROBLEMES D'ESCALES

ESCALA DE REDUCCIÓ

Imaginem que ens demanen que dibuixem una habitació que té 3 m d'amplada i 5 m de llargada a escala 1:200.

Primer de tot pensarem si som capaços de dibuixar en aquestes unitats. En aquest cas, la resposta és que no és possible pel que farem un canvi d'unitats.

3 m : 300 cm
5 m : 500 cm 

I després,  farem la proporció. 

DIBUIX     --------------   REALITAT

     1            --------------      200    Això és l'escala 1:200
     X            -------------      300

x és la mesura que ara per ara no coneixem.






El mateix farem amb la llargada

DIBUIX     --------------   REALITAT

     1            --------------      200    Això és l'escala 1:200
     X            -------------      500






O sigui que quan dibuixem en el full la habitació dibuixarem un rectangle de 1,5 cm d'amplada i 2,5 cm de llargada.


ESCALA D'AMPLIACIÓ


En aquest cas potser el que hem de dibuixar és una maquineta de fer punta que mesura  15 mm d'amplada i 25 mm de llargada a escala 5:1.

Primer de tot pensarem si som capaços de dibuixar en aquestes unitats. En aquest cas, podria ser que si, que dibuixem en mm o potser preferim fer-ho en cm. Si és així, tornarem a fer un canvi d'unitats.

15 mm : 1,5 cm
25 mm : 2,5 cm 

I després,  farem la proporció. 

DIBUIX     --------------   REALITAT

     5            --------------      1           Això és l'escala 5:1
     X            -------------      1,5

 i calcularem







El mateix farem amb la llargada

DIBUIX     --------------   REALITAT

    5            --------------      1           Això és l'escala 5:1
   X            -------------      2,5







Ara ja podem dibuixar en el full la maquineta . Dibuixarem un rectangle de 7,5 cm d'amplada i 12,5 cm de llargada.



LES ESCALES I EL DIBUIX

De vegades, les dimensions d’un objecte són molt grans o molt petites per poder-les dibuixar en una làmina. Per poder-ho fer cal reduir o ampliar el dibuix, però mantenint la  proporcionalitat per garantir que conservi el mateix aspecte que l’objecte real i no quedi deformat.
L’elecció de l’escala depèn de les característiques dels objectes a dibuixar i del format de làmina utilitzat; en el dibuix realitzat s’han de poder apreciar clarament tots els detalls.



L’ escala gràfica indica el nombre de vegades que el dibuix ha estat reduït o ampliat respecte a la realitat.

Hi ha 3 tipus d'escala : 

* REDUCCIÓ : Quan dibuixem un objecte més petit que la seva mida real.



Les escales de reducció més habituals són 1:2, 1:2.5, 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200, 1:500, 1:1000.

A vegades les escales són més grans quan fem mapes o plànols cartogràfics (1:50.000 i 1:100.000)

* NATURAL : Quan dibuixem un objecte a la mateixa mida que la realitat.

                            E/ 1 : 1


* AMPLIACIÓ : Quan dibuixem un objecte més gran que la seva  mida real.

Les escales de reducció més habituals són 2:1, 5:1, 10:1
















TECNOLOGIA 1r ESO Ed. Mc GRAW HILL  






RECORDA :




















































































22/10/20

CAIXETÍ

Al llarg del tema del dibuix tècnic, recordeu que cal portar sempre:
fulls DIN A4, llapis o portamines, goma d'esborrar, regle i escaire i cartabó.

us recordo les mesures dels fulls normalitzats que utilitzarem al llarg del curs per fer plànols i activitats

CAIXETÍ